Guilova (Joaquin-Andres)

En Quim, va mamar ser pescador des de petit. Amb nou anys i malgrat que li quedessin les cames escaldades del fred que feia a la matinada, sortia a navegar amb el seu «onclu» Joan, des de la platja de Badalona, per anar a pescar el calamar de potera.

A la mare no li feia gràcia que en Quim es dediqués a la pesca, però tampoc n’hi feia al pare, perquè ell també era pescador i sabia de la duresa de l’ofici. Preferia que aprengués a guanyar-se la vida a terra, però a en Quim Costa el mar ja li havia robat el cor i no volia desprendre-se’n.

Així és que, tot i seguir el consell del pare anant a treballar a un taller de cotxes, va decidir continuar aixecant-se ben d’hora per poder trobar-se, abans, amb el mar i la seva estimada barca amb què, amb la Carme de Cal Menut, la seva dona, peixatera de tota la vida al mercat de la ciutat, anaven sovint a pescar la sèpia.

Vogaven la barca fins quaranta braces mar endins, amb la roda de proa enramada de galarà de la Conreria, amb la que farcien la nansa perquè les sèpies femelles hi entressin a pondre els ous. I també s’emportaven salabrets per enxampar als mascles, abans que entressin a la nansa darrera les femelles, a fer festa major.

“Mollet, peigelló, sorelló, besuguet, tacons, lloritu”…era la pesca d’on en treien el jornal en «Llorón», que era el pare d’en Quim, i els seus tiets: en Ximenis, en Baturru, en Nanet i en Candeles, tots ells pescadors de Badalona.

En Quim de Can Guilova, desitjava ser-ne com ells i ho va ser.

Aquesta història familiar, com la de tantes altres que conformen part del llegat marítim de la ciutat, queden representades en aquest bussi del 1947 que el pare d’en Quim va comprar al mestre d’aixa Ramon Bianya.

Amb 4 metres d’eslora, ha navegat a rem, sense vela, però també amb un motor Seagull, ajustat a popa, quan ha convingut.

Creiem que restaurant aquesta barca, patrimoni de la ciutat, recuperem, alhora, les històries humanes de tantes generacions que, com les de Can Guilova o Cal Menut, conformen part d’una època que ha marcat definitivament la identitat de la ciutat pel seu vincle profund i respectuós amb el mar. Un mar amb què ens cal comprometre’ns per poder continuar gaudint-ne com a font de recursos i de plaer.